Entrevista a Montserrat Roig

1. Quina fou la importància de la Caputxinada?

Segons Montserrat Roig, la Caputxinada del 66 va ser el darrer gran acte republicà, duta a terme pels estudiants de la Universitat de Barcelona, ja que va sortir a tots els diaris i va tenir gran ressò a Europa.

2. Quin és el motiu que la porta a escriure El temps de les cireres?

Doncs principalment és la idea que ella té de la societat de la època i del concepte de felicitat, que ella creu que és una mena de sentiment que tothom anhela però que pot trigar força temps en arribar.

3. Què signifiquen, per a ella, els llibres de formació?

Són aquells llibres que quan els escriu, la fan diferent com a persona i la marquen, o sigui, llibres de formació personal.

4. Quins són els temes recurrents a Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta?

El tractament de la llibertat, la lluita, la falta de llibertat i la relació de poder entre sexes i l´impacte de la guerra civil espanyola per als barcelonins

5. Com defineix la figura de l'actor?

Doncs com una persona que no necessita anar al psiquiatra ja que pot ser el personatge de tot allò que sempre somia i que només ho permet el teatre i l´escenari, ja que com diu ella, “tots somiem ser altres coses”

6. Quina és la posició de M.Roig respecte a la professió d'escriptor?

 La de que no s´ha de ser ni alchòlic, ni drogadicte ni homosexual per poder ser un bon escriptor. A part ella utilitza la seva professió per criticar i reflexionar sobre les coses, en el seu cas, sobre la pròpia professió d´escriptora.

7. Quins són els temes més vius al llarg de tota la seva obra?

El seu feminisme principalment, la seva intenció de reflexar la realitat, els rols socials que s´adjudiquen a la dona i la visió que les dones tenen sobre elles mateixes en són alguns exemples.

8. Quina impressió traiem dels aspectes biogràfics i professionals en què incideix el documental i quina imatge es desprèn de l'escriptora a través de l'entrevista que li fa Josep M.Espinàs?

 Doncs que és una dona que va dedicar la seva vida a la imatge i la reivindicació feminista entre altres coses, a part de que estava fortament compromesa amb el seu temps i que per tant tenia la necessitat d´intervenir en la societat de l´època d´alguna manera.

Activitats "d´Allò que tal vegada s´esdevingué" de Joan Oliver

1. En efecte, la intenció crítica es dona sobretot en referència a l´estament familiar, on la dona queda subjecta a l´home, que és qui amb la suor del seu front ha de donar de menjar a la seva familia. Caïm n´es el principal crític. El desenllaç també és feliç, perquè Caïm acaba matant el seu germà Abel que li suposa un obstacle i aconsegueix trencar amb el model de vida dels seus pares.

2. El que persegueix Caïm és la llibertat, una nova vida, i el poder utilitzar la seva energia per començar a treballar i modelar el món i aconseguir viure amb Nara. La majoria de les forces i obstacles amb que s´ha d´enfrentar provenen de Jahvè, com per exemple les normes que regeixen la natura i les regles morals i de convivència que són imposats per aquest déu.

3. El plantejament de l´obra va desde que s´ens presenten els personatges fins que Nara marxa amb Abel per anar a al riu a jugar amb les granotes. El nus està compost per l´arribada del diable fins que Caïm torna de collir la pera del jardí de l´Edén que és el punt dramàtic de l´obra i finalment, el desenllaç arriba amb el casament d´Abel i de Nara i amb l´assassinat d´Abel per part de Caïm, i el càstig que a aquest li correspon.

4. El desenllaç de l´obra em sembla perfecte, ja que Abel representa un obstacle menys per a Caïm quan aquest l´assassina, ja que obté Nara, un ésser molt preciat perquè no hi ha cap altra dona com ella, perquè és l´única dona al món que no sigui la seva mare. Si hagués acceptat la decisió del seu pare, aquest personatge hagués anat en contra de la seva pròpia natura, ja que Caïm necessita trencar les barreres que li són imposades i sense Nara, la seva vida com a home possiblement no tindria cap sentit.

5. L´actitud d´Abel és incomformista i rebel, en contraposició amb la dels altres personatges de  l´obra. Caïm no es ressigna mai a acceptar totes aquelles coses que no entèn, sinó que busca trobar les respostes a les preguntes que ell mateix es fa i d´intentar rahonar el perquè de les coses. Per això s´esdevé un persontge més o menys solitarini a vegades fins i tot marginal.

Abel és un personatge conformista que no contradiu ni al seu pare ni a Déu i se´ns pressenta com un home afemitat i de veu ridícula. El lector, per tant, no s´el pren massa seriosament.

Adam és el patriarca i el cap de família. La seva actitud és conformista com la de la majoria dels personatges de l´obra i a més és un personatge autocompassiu, que sempre s´està queixant i que a més és un paràsit que viu a costa del treball dels seus fills, en especial de Caïm, i també de la seva dona. No té cap objectiu aparent a la vida a part del de seguir fent el que fa.

6. El món que Caïm vol crear és un món on a força de treballar, els homes edifiquin els fonaments de les primeres civilitazions i de la humanitat, on les mases es moguin i explorin les terres amb la fi d´explorar-les, conrear-les, conquerir-les i en definitiva, d´acabar sotmetent la natura a les forces dels homes. Al món de Caïm. el treball és la força i l´energia que mou els homes i el món.

7. Per exemple, Caïm és l´únic de la seva família que es rebel.la en contra dels patrons establerts i de la situació actual, i al sentir-se incomprès, busca la companyia del Querub que és l´únic amb qui pot parlar d´elguns temes dels quals a la seva familia són tabú. Estic d´acord amb que sigui un marginat perquè és el més normal el fet de que ell tingui moltes metes i objectius a assolir, així com que pensi de manera diferent a la seva família o a l´alliçonament de Jahvè, cosa que el fa aïllar-se i buscar més enllà.

8. Nara per exemple, se´ns repressenta com una noia supercial i materialista i força bleda, que namés es preocupa de mantenir-se guapa i de coses més aviat superficials. No mira per la seva subsistència perquè té assumit que ha de viure amb un home que sigui el que porti el pa a casa. Eva en canvi repressenta més a aquella mestresa de la casa, per a la que el més important són la llar i els fills, el menjar i la neteja. En definitiva, una dona amb poques aspiracions més enllà de les doméstiques i també força conformista.

9.

Caïm	Rebel, treballador, desobedient i incomformista
Abel	Efeminat, inteligent i egoïsta
Querub	Prudent, assenyat, savi, dubtós i insegur
Diable	Bondadós, penedit,

10. Doncs l´autor fa referència a l´exili com un tràngol dolorós on l´enyorança per la terra que deixa enrrere el fa lluitar i li dóna forces per seguir endavant, així com també parla de que les coses de la terra d´on prové com els arbres i els turons eren per a ell com serres i boscos inmensos en referència a que el que una persona ha tingut i ha vist no ho trobarà a cap altra terra d´igual manera que a la terra que una persona considera seva, per molt malament que aquesta o altra persona allí hi vivís.

11. Per exemple, el propi relat escrit per Joan Oliver és una gran ironia, ja que fa referància als inicis de la que és la primera família burgesa de la Terra, com també és irònic que com a moltes obres d´aquesta època, és que el fill sempre vol fer un camí diferent del que han seguit els seus pares. Tambè, és una ironia la part en que els deu manaments estan ja acabats però no han sigut entregats als homes encara per la lentitud dels tràmits del cel, que fan clara referència a la justícia d´aquella època i també a l´actual. Tambè hi ha un moment en que Adam troba a faltar el fumar quan en aquella època encara no existia el tabac.

Vaca cega i Vaca Suïssa

"La vaca cega" va ser escrita per Joan Maragall, hi és un poema que parla d´una història més aviat trista, ja que s´hi representa la crueltat humana. La vaca esdevé cega a causa de la ferida que provoca el roc llançat amb traça d´un noi i ella no fa res mes que intentar seguir endavant passivament, demostrant una actitud conformista amb la vida que li ha ha tocat viure. Viu sola i allunyada de les seves companyes i fa la mateixa rutina de sempre però ha d´anar amb compte amb els seus moviments per tal de no tenir un accident. Aquest poema està caracteritzat per la intenció de Joan Maragall d´ensenyar-nos la vida per ulls d´una vaca mancada de tot vitalisme o esperit de venjança.

En canvi, "La vaca suïssa" de Joan Oliver és molt més humana i molt més reivindicativa. Aquesta vaca no accepta les coses com són i intenta canviar-les revoltant-se contra l'amo per exemple. Per tant, és una vaca plena de vitalisme i el poema té un cert to revolucionari ja que fins i tot es compara amb una cabra i ens explica que són animals molt diferents i que ella no està disposada a ser manotejada mai més. Al final Joan Oliver fa referència al poema de Joan Maragall per donar a entendre que a la època en que viu el primer ha arribat l´hora de canviar les coses d´una manera més activa i potser més violenta que en el passat.

Vídeo sobre Joan Maragall

Joan Maragall neix a Barcelona l´any 1860 i és el primer fill i el més petit de la seva família ja que té tres germanes. El seu pare el necessita perquè hereti la fortuna familiar, concentrada a la indústria tèxtil i s´en faci càrrec. El viure en un ambient femení i possitiu fa que Joan Maragall sigui especialment sensible i de seguida es decanti per les lletres. Durant qinze anys la seva vida transcorre feliç i s´alimenta de somnis fins que acava el batchillerat i el seu pare el fa traballar a la fàbrica però no va aconseguir adaptar-se a la nova feina i el seu pare va acceptar que iniciés la carrera de Dret. Un cop graduat, la realitat s´imposa de nou. El negoci familiar entra en crisi i ell se n´encarrega satisfactòriament. Mes tard té una etapa de dubtes fins que comença a escriure en "El diario de Barcelona". La seva passió per les lletres s´imposa i comença a escriure poemes modernistes on hi predomina la natura, que li serveix per expressar una realitat més profunda.

El seu estil és sincer, sencill i realista. Els seus versos fugen de les abstraccions i contenen imatges de gran força evocadora. Joan Maragall escriu per inspiració i creu que el poeta no ha de traïr mai el sentiment que li ve de dins. És el que ell anomena "la paraula viva" i que considera una mena de revelació: "sembla que Déu crea, en la paraula inspirada del poeta."

Més tard entra en una etapa decadentista fins que es posa a treballar en un nou poema, "el compte Arnau", que esdevé molt important. Al 1898 Espanya perd Cuba i Filipines i en Maragall dubta entre desentendre´s d´una cosa morta que és Espanya o influïr en la seva política desde Catalunya i, així, es va movent entre les dues postures. Maragall defensa la convivència de tots els pobles de la península, fins i tot Portugal.

En definitiva, com és burgés, intenta ampliar les mires de la seva clase social i es mostra a favor de progressar i pensar sempre en el futur, així que Maragall pot expressar en la seva poesia totes les ganes que té de viure i troba en les paraules la millor forma d´expressar els seus sentiments.

Monòleg de Maria Rosa

1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?

Aquest monòleg pertany al primer acte, en la escena IV. La Maria Rosa defensa a l'Andreu de que ell no havia mort al capatàs, i explica als treballadors que va passar aquella nit.

2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?

Perque Maria Rosa explica el que va passar la nit de la mort del capatàs sense interrupcions d'altres persones, i ho explica cap als treballadors, i podriem dir que cap a qui l´escolta. 

3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?

La funció del monòleg es poder explica el que va passar la nit de la mort del capatàs segons la versió de la Maria Rosa, i deixar clar que Maria Rosa confiava en l'Andreu.

4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?

Com un matrimoni molt ben avingut que sabia solucionar els petits problemes i que s´estimaven l´un a l´altre.

5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Es pot veure que reflecteix amor i a la vegada desesperació per la vida de l'Andreu i tot el que a passat. Tambè podriem dir que estrova confusa per la mort del capatàs, pero ella sempre creu quel'Andreu és innocent.

6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?

El personatge de Maria Rosa és una heroïna pràcticament, ja que lluita per l'Andreu, i és una persona inteligent, per la manera de pensar, per exemple quan defensa l'Andreu és molt coherent, perqué diu que si el ganivet de l'assassinat està  a casa seva, que algú li podia haver deixat.

Comentari de "La Trepitjadora"

Àngel Guimerà és un autor que sovint tracta temes com l´amor en ambients socials diversos i en aquest poema es pot apreciar que justament aquest és el tema. La vinya és un dels cultius per exel.lència a Catalunya i Àngel Guimerà la representa en aquest poema i a Maria Rosa.

La Rosa és recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, que trepitjant la verema li torna el record de l´any anterior.
En el primer paràgraf un jove ens parla del record que té d´una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, segurament per ajudar al seu pare, i ja ens dona la sansació de que el tema principal del poema és l´amor. Tot seguit, en el següent paràgraf, ens explica que ell faria qualsevol cosa o donaria el que fos per tal de poder trobar-se sota els peus de la noia. En el tercer paràgraf, ens ens fa una descripció de la noia: és atractiva, està una mica mal vestida i no porta massa roba per la calor, per tant ens dona a conéixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa i fa referència a la verge de Montserrat, lo qual és un signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a conèixer que segons el seu pare, aquest any creu que la collita serà bona. En el cinquè paràgraf el noi sap que aquest any tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui la que passar treballant al costat de la trepitjadora. 

Acte 1er de Maria Rosa

El primer acte transcorre al voltant de la carretera que s´està a punt de començar i s´ens presenten els personatges. En gepa té una conversa amb en Badori, que
està sense feina i li parla sobre la procedència del sobrenom de Gepa, que explica que així anomenaven el seu fill. De seguida apareixan en escena el Quirze i la Tomasa
que es barallen de bon començament i comencen a parlar de la protagonista, la Maria rosa i del seu marit, l´Andreu, que és a Ceuta per
un crim. Poc a poc també parlen d´en Marçal, l´antic amic de l´Andreu que ha escrit una carta a Ceuta per saber com es troba. En aquest moment en Gepa
ja deixa entreveure que a l´Andreu no li aniria malament la mort de l´Andreu per casarse amb la Maria Rosa i ens adonem que en Gepa és un personatge força inteligent
que no es fia d´en Marçal. Poc a poc sorgeix la conversa sobre l´assassinat del capatàs i en Marçal ens sembla que sigui tal com diu en Gepa, perquè en ves de defensar l´Andreu
és l´únic que l´acusa i que creu que la Maria Rosa el defensa quan ell sap que qui ha mort el capatàs ha sigut ell. Més tard la Maria Rosa explica com va conéixer a l´Andreu i com el va curar després que ell hagués trepitjat un clau a la verema i ens explica com s´en va enamorar en aquell acte. Pre finalitzar a l´acte XIV en Marçal dona la notícia de la mort de l´Andreu i la Maria Rosa esntra en depressió. Així acava el primer acte que transcorre al llarg d´uns quinze mesos.

D´aquesta manera al final del primer acte ja podem predir moltes coses, fins i tot el desenllaç. L´obra no està situada en cap lloc concret i la trama s´ens presenta clara i força resolta desde el principi.