Joan Maragall neix a Barcelona l´any 1860 i és el primer fill i el més petit de la seva família ja que té tres germanes. El seu pare el necessita perquè hereti la fortuna familiar, concentrada a la indústria tèxtil i s´en faci càrrec. El viure en un ambient femení i possitiu fa que Joan Maragall sigui especialment sensible i de seguida es decanti per les lletres. Durant qinze anys la seva vida transcorre feliç i s´alimenta de somnis fins que acava el batchillerat i el seu pare el fa traballar a la fàbrica però no va aconseguir adaptar-se a la nova feina i el seu pare va acceptar que iniciés la carrera de Dret. Un cop graduat, la realitat s´imposa de nou. El negoci familiar entra en crisi i ell se n´encarrega satisfactòriament. Mes tard té una etapa de dubtes fins que comença a escriure en "El diario de Barcelona". La seva passió per les lletres s´imposa i comença a escriure poemes modernistes on hi predomina la natura, que li serveix per expressar una realitat més profunda.
El seu estil és sincer, sencill i realista. Els seus versos fugen de les abstraccions i contenen imatges de gran força evocadora. Joan Maragall escriu per inspiració i creu que el poeta no ha de traïr mai el sentiment que li ve de dins. És el que ell anomena "la paraula viva" i que considera una mena de revelació: "sembla que Déu crea, en la paraula inspirada del poeta."
Més tard entra en una etapa decadentista fins que es posa a treballar en un nou poema, "el compte Arnau", que esdevé molt important. Al 1898 Espanya perd Cuba i Filipines i en Maragall dubta entre desentendre´s d´una cosa morta que és Espanya o influïr en la seva política desde Catalunya i, així, es va movent entre les dues postures. Maragall defensa la convivència de tots els pobles de la península, fins i tot Portugal.
En definitiva, com és burgés, intenta ampliar les mires de la seva clase social i es mostra a favor de progressar i pensar sempre en el futur, així que Maragall pot expressar en la seva poesia totes les ganes que té de viure i troba en les paraules la millor forma d´expressar els seus sentiments.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Monòleg de Maria Rosa
1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Aquest monòleg pertany al primer acte, en la escena IV. La Maria Rosa defensa a l'Andreu de que ell no havia mort al capatàs, i explica als treballadors que va passar aquella nit.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?
Perque Maria Rosa explica el que va passar la nit de la mort del capatàs sense interrupcions d'altres persones, i ho explica cap als treballadors, i podriem dir que cap a qui l´escolta.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
La funció del monòleg es poder explica el que va passar la nit de la mort del capatàs segons la versió de la Maria Rosa, i deixar clar que Maria Rosa confiava en l'Andreu.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
Com un matrimoni molt ben avingut que sabia solucionar els petits problemes i que s´estimaven l´un a l´altre.
5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Es pot veure que reflecteix amor i a la vegada desesperació per la vida de l'Andreu i tot el que a passat. Tambè podriem dir que estrova confusa per la mort del capatàs, pero ella sempre creu quel'Andreu és innocent.
Es pot veure que reflecteix amor i a la vegada desesperació per la vida de l'Andreu i tot el que a passat. Tambè podriem dir que estrova confusa per la mort del capatàs, pero ella sempre creu quel'Andreu és innocent.
6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
El personatge de Maria Rosa és una heroïna pràcticament, ja que lluita per l'Andreu, i és una persona inteligent, per la manera de pensar, per exemple quan defensa l'Andreu és molt coherent, perqué diu que si el ganivet de l'assassinat està a casa seva, que algú li podia haver deixat.
Comentari de "La Trepitjadora"
Àngel Guimerà és un autor que sovint tracta temes com l´amor en ambients socials diversos i en aquest poema es pot apreciar que justament aquest és el tema. La vinya és un dels cultius per exel.lència a Catalunya i Àngel Guimerà la representa en aquest poema i a Maria Rosa.
La Rosa és recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, que trepitjant la verema li torna el record de l´any anterior.
En el primer paràgraf un jove ens parla del record que té d´una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, segurament per ajudar al seu pare, i ja ens dona la sansació de que el tema principal del poema és l´amor. Tot seguit, en el següent paràgraf, ens explica que ell faria qualsevol cosa o donaria el que fos per tal de poder trobar-se sota els peus de la noia. En el tercer paràgraf, ens ens fa una descripció de la noia: és atractiva, està una mica mal vestida i no porta massa roba per la calor, per tant ens dona a conéixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa i fa referència a la verge de Montserrat, lo qual és un signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a conèixer que segons el seu pare, aquest any creu que la collita serà bona. En el cinquè paràgraf el noi sap que aquest any tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui la que passar treballant al costat de la trepitjadora.
La Rosa és recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, que trepitjant la verema li torna el record de l´any anterior.
En el primer paràgraf un jove ens parla del record que té d´una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, segurament per ajudar al seu pare, i ja ens dona la sansació de que el tema principal del poema és l´amor. Tot seguit, en el següent paràgraf, ens explica que ell faria qualsevol cosa o donaria el que fos per tal de poder trobar-se sota els peus de la noia. En el tercer paràgraf, ens ens fa una descripció de la noia: és atractiva, està una mica mal vestida i no porta massa roba per la calor, per tant ens dona a conéixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa i fa referència a la verge de Montserrat, lo qual és un signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a conèixer que segons el seu pare, aquest any creu que la collita serà bona. En el cinquè paràgraf el noi sap que aquest any tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui la que passar treballant al costat de la trepitjadora.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Acte 1er de Maria Rosa
El primer acte transcorre al voltant de la carretera que s´està a punt de començar i s´ens presenten els personatges. En gepa té una conversa amb en Badori, que
està sense feina i li parla sobre la procedència del sobrenom de Gepa, que explica que així anomenaven el seu fill. De seguida apareixan en escena el Quirze i la Tomasa
que es barallen de bon començament i comencen a parlar de la protagonista, la Maria rosa i del seu marit, l´Andreu, que és a Ceuta per
un crim. Poc a poc també parlen d´en Marçal, l´antic amic de l´Andreu que ha escrit una carta a Ceuta per saber com es troba. En aquest moment en Gepa
ja deixa entreveure que a l´Andreu no li aniria malament la mort de l´Andreu per casarse amb la Maria Rosa i ens adonem que en Gepa és un personatge força inteligent
que no es fia d´en Marçal. Poc a poc sorgeix la conversa sobre l´assassinat del capatàs i en Marçal ens sembla que sigui tal com diu en Gepa, perquè en ves de defensar l´Andreu
és l´únic que l´acusa i que creu que la Maria Rosa el defensa quan ell sap que qui ha mort el capatàs ha sigut ell. Més tard la Maria Rosa explica com va conéixer a l´Andreu i com el va curar després que ell hagués trepitjat un clau a la verema i ens explica com s´en va enamorar en aquell acte. Pre finalitzar a l´acte XIV en Marçal dona la notícia de la mort de l´Andreu i la Maria Rosa esntra en depressió. Així acava el primer acte que transcorre al llarg d´uns quinze mesos.
D´aquesta manera al final del primer acte ja podem predir moltes coses, fins i tot el desenllaç. L´obra no està situada en cap lloc concret i la trama s´ens presenta clara i força resolta desde el principi.
està sense feina i li parla sobre la procedència del sobrenom de Gepa, que explica que així anomenaven el seu fill. De seguida apareixan en escena el Quirze i la Tomasa
que es barallen de bon començament i comencen a parlar de la protagonista, la Maria rosa i del seu marit, l´Andreu, que és a Ceuta per
un crim. Poc a poc també parlen d´en Marçal, l´antic amic de l´Andreu que ha escrit una carta a Ceuta per saber com es troba. En aquest moment en Gepa
ja deixa entreveure que a l´Andreu no li aniria malament la mort de l´Andreu per casarse amb la Maria Rosa i ens adonem que en Gepa és un personatge força inteligent
que no es fia d´en Marçal. Poc a poc sorgeix la conversa sobre l´assassinat del capatàs i en Marçal ens sembla que sigui tal com diu en Gepa, perquè en ves de defensar l´Andreu
és l´únic que l´acusa i que creu que la Maria Rosa el defensa quan ell sap que qui ha mort el capatàs ha sigut ell. Més tard la Maria Rosa explica com va conéixer a l´Andreu i com el va curar després que ell hagués trepitjat un clau a la verema i ens explica com s´en va enamorar en aquell acte. Pre finalitzar a l´acte XIV en Marçal dona la notícia de la mort de l´Andreu i la Maria Rosa esntra en depressió. Així acava el primer acte que transcorre al llarg d´uns quinze mesos.
D´aquesta manera al final del primer acte ja podem predir moltes coses, fins i tot el desenllaç. L´obra no està situada en cap lloc concret i la trama s´ens presenta clara i força resolta desde el principi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)