1. En efecte, la intenció crítica es dona sobretot en referència a l´estament familiar, on la dona queda subjecta a l´home, que és qui amb la suor del seu front ha de donar de menjar a la seva familia. Caïm n´es el principal crític. El desenllaç també és feliç, perquè Caïm acaba matant el seu germà Abel que li suposa un obstacle i aconsegueix trencar amb el model de vida dels seus pares.
2. El que persegueix Caïm és la llibertat, una nova vida, i el poder utilitzar la seva energia per començar a treballar i modelar el món i aconseguir viure amb Nara. La majoria de les forces i obstacles amb que s´ha d´enfrentar provenen de Jahvè, com per exemple les normes que regeixen la natura i les regles morals i de convivència que són imposats per aquest déu.
3. El plantejament de l´obra va desde que s´ens presenten els personatges fins que Nara marxa amb Abel per anar a al riu a jugar amb les granotes. El nus està compost per l´arribada del diable fins que Caïm torna de collir la pera del jardí de l´Edén que és el punt dramàtic de l´obra i finalment, el desenllaç arriba amb el casament d´Abel i de Nara i amb l´assassinat d´Abel per part de Caïm, i el càstig que a aquest li correspon.
4. El desenllaç de l´obra em sembla perfecte, ja que Abel representa un obstacle menys per a Caïm quan aquest l´assassina, ja que obté Nara, un ésser molt preciat perquè no hi ha cap altra dona com ella, perquè és l´única dona al món que no sigui la seva mare. Si hagués acceptat la decisió del seu pare, aquest personatge hagués anat en contra de la seva pròpia natura, ja que Caïm necessita trencar les barreres que li són imposades i sense Nara, la seva vida com a home possiblement no tindria cap sentit.
5. L´actitud d´Abel és incomformista i rebel, en contraposició amb la dels altres personatges de l´obra. Caïm no es ressigna mai a acceptar totes aquelles coses que no entèn, sinó que busca trobar les respostes a les preguntes que ell mateix es fa i d´intentar rahonar el perquè de les coses. Per això s´esdevé un persontge més o menys solitarini a vegades fins i tot marginal.
Abel és un personatge conformista que no contradiu ni al seu pare ni a Déu i se´ns pressenta com un home afemitat i de veu ridícula. El lector, per tant, no s´el pren massa seriosament.
Adam és el patriarca i el cap de família. La seva actitud és conformista com la de la majoria dels personatges de l´obra i a més és un personatge autocompassiu, que sempre s´està queixant i que a més és un paràsit que viu a costa del treball dels seus fills, en especial de Caïm, i també de la seva dona. No té cap objectiu aparent a la vida a part del de seguir fent el que fa.
6. El món que Caïm vol crear és un món on a força de treballar, els homes edifiquin els fonaments de les primeres civilitazions i de la humanitat, on les mases es moguin i explorin les terres amb la fi d´explorar-les, conrear-les, conquerir-les i en definitiva, d´acabar sotmetent la natura a les forces dels homes. Al món de Caïm. el treball és la força i l´energia que mou els homes i el món.
7. Per exemple, Caïm és l´únic de la seva família que es rebel.la en contra dels patrons establerts i de la situació actual, i al sentir-se incomprès, busca la companyia del Querub que és l´únic amb qui pot parlar d´elguns temes dels quals a la seva familia són tabú. Estic d´acord amb que sigui un marginat perquè és el més normal el fet de que ell tingui moltes metes i objectius a assolir, així com que pensi de manera diferent a la seva família o a l´alliçonament de Jahvè, cosa que el fa aïllar-se i buscar més enllà.
8. Nara per exemple, se´ns repressenta com una noia supercial i materialista i força bleda, que namés es preocupa de mantenir-se guapa i de coses més aviat superficials. No mira per la seva subsistència perquè té assumit que ha de viure amb un home que sigui el que porti el pa a casa. Eva en canvi repressenta més a aquella mestresa de la casa, per a la que el més important són la llar i els fills, el menjar i la neteja. En definitiva, una dona amb poques aspiracions més enllà de les doméstiques i també força conformista.
9.
Caïm | Rebel, treballador, desobedient i incomformista |
Abel | Efeminat, inteligent i egoïsta |
Querub | Prudent, assenyat, savi, dubtós i insegur |
Diable | Bondadós, penedit, |
10. Doncs l´autor fa referència a l´exili com un tràngol dolorós on l´enyorança per la terra que deixa enrrere el fa lluitar i li dóna forces per seguir endavant, així com també parla de que les coses de la terra d´on prové com els arbres i els turons eren per a ell com serres i boscos inmensos en referència a que el que una persona ha tingut i ha vist no ho trobarà a cap altra terra d´igual manera que a la terra que una persona considera seva, per molt malament que aquesta o altra persona allí hi vivís.
