"La vaca cega" va ser escrita per Joan Maragall, hi és un poema que parla d´una història més aviat trista, ja que s´hi representa la crueltat humana. La vaca esdevé cega a causa de la ferida que provoca el roc llançat amb traça d´un noi i ella no fa res mes que intentar seguir endavant passivament, demostrant una actitud conformista amb la vida que li ha ha tocat viure. Viu sola i allunyada de les seves companyes i fa la mateixa rutina de sempre però ha d´anar amb compte amb els seus moviments per tal de no tenir un accident. Aquest poema està caracteritzat per la intenció de Joan Maragall d´ensenyar-nos la vida per ulls d´una vaca mancada de tot vitalisme o esperit de venjança.
En canvi, "La vaca suïssa" de Joan Oliver és molt més humana i molt més reivindicativa. Aquesta vaca no accepta les coses com són i intenta canviar-les revoltant-se contra l'amo per exemple. Per tant, és una vaca plena de vitalisme i el poema té un cert to revolucionari ja que fins i tot es compara amb una cabra i ens explica que són animals molt diferents i que ella no està disposada a ser manotejada mai més. Al final Joan Oliver fa referència al poema de Joan Maragall per donar a entendre que a la època en que viu el primer ha arribat l´hora de canviar les coses d´una manera més activa i potser més violenta que en el passat.
dimarts, 14 de desembre del 2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Vídeo sobre Joan Maragall
Joan Maragall neix a Barcelona l´any 1860 i és el primer fill i el més petit de la seva família ja que té tres germanes. El seu pare el necessita perquè hereti la fortuna familiar, concentrada a la indústria tèxtil i s´en faci càrrec. El viure en un ambient femení i possitiu fa que Joan Maragall sigui especialment sensible i de seguida es decanti per les lletres. Durant qinze anys la seva vida transcorre feliç i s´alimenta de somnis fins que acava el batchillerat i el seu pare el fa traballar a la fàbrica però no va aconseguir adaptar-se a la nova feina i el seu pare va acceptar que iniciés la carrera de Dret. Un cop graduat, la realitat s´imposa de nou. El negoci familiar entra en crisi i ell se n´encarrega satisfactòriament. Mes tard té una etapa de dubtes fins que comença a escriure en "El diario de Barcelona". La seva passió per les lletres s´imposa i comença a escriure poemes modernistes on hi predomina la natura, que li serveix per expressar una realitat més profunda.
El seu estil és sincer, sencill i realista. Els seus versos fugen de les abstraccions i contenen imatges de gran força evocadora. Joan Maragall escriu per inspiració i creu que el poeta no ha de traïr mai el sentiment que li ve de dins. És el que ell anomena "la paraula viva" i que considera una mena de revelació: "sembla que Déu crea, en la paraula inspirada del poeta."
Més tard entra en una etapa decadentista fins que es posa a treballar en un nou poema, "el compte Arnau", que esdevé molt important. Al 1898 Espanya perd Cuba i Filipines i en Maragall dubta entre desentendre´s d´una cosa morta que és Espanya o influïr en la seva política desde Catalunya i, així, es va movent entre les dues postures. Maragall defensa la convivència de tots els pobles de la península, fins i tot Portugal.
En definitiva, com és burgés, intenta ampliar les mires de la seva clase social i es mostra a favor de progressar i pensar sempre en el futur, així que Maragall pot expressar en la seva poesia totes les ganes que té de viure i troba en les paraules la millor forma d´expressar els seus sentiments.
El seu estil és sincer, sencill i realista. Els seus versos fugen de les abstraccions i contenen imatges de gran força evocadora. Joan Maragall escriu per inspiració i creu que el poeta no ha de traïr mai el sentiment que li ve de dins. És el que ell anomena "la paraula viva" i que considera una mena de revelació: "sembla que Déu crea, en la paraula inspirada del poeta."
Més tard entra en una etapa decadentista fins que es posa a treballar en un nou poema, "el compte Arnau", que esdevé molt important. Al 1898 Espanya perd Cuba i Filipines i en Maragall dubta entre desentendre´s d´una cosa morta que és Espanya o influïr en la seva política desde Catalunya i, així, es va movent entre les dues postures. Maragall defensa la convivència de tots els pobles de la península, fins i tot Portugal.
En definitiva, com és burgés, intenta ampliar les mires de la seva clase social i es mostra a favor de progressar i pensar sempre en el futur, així que Maragall pot expressar en la seva poesia totes les ganes que té de viure i troba en les paraules la millor forma d´expressar els seus sentiments.
Monòleg de Maria Rosa
1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Aquest monòleg pertany al primer acte, en la escena IV. La Maria Rosa defensa a l'Andreu de que ell no havia mort al capatàs, i explica als treballadors que va passar aquella nit.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?
Perque Maria Rosa explica el que va passar la nit de la mort del capatàs sense interrupcions d'altres persones, i ho explica cap als treballadors, i podriem dir que cap a qui l´escolta.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
La funció del monòleg es poder explica el que va passar la nit de la mort del capatàs segons la versió de la Maria Rosa, i deixar clar que Maria Rosa confiava en l'Andreu.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
Com un matrimoni molt ben avingut que sabia solucionar els petits problemes i que s´estimaven l´un a l´altre.
5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Es pot veure que reflecteix amor i a la vegada desesperació per la vida de l'Andreu i tot el que a passat. Tambè podriem dir que estrova confusa per la mort del capatàs, pero ella sempre creu quel'Andreu és innocent.
Es pot veure que reflecteix amor i a la vegada desesperació per la vida de l'Andreu i tot el que a passat. Tambè podriem dir que estrova confusa per la mort del capatàs, pero ella sempre creu quel'Andreu és innocent.
6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
El personatge de Maria Rosa és una heroïna pràcticament, ja que lluita per l'Andreu, i és una persona inteligent, per la manera de pensar, per exemple quan defensa l'Andreu és molt coherent, perqué diu que si el ganivet de l'assassinat està a casa seva, que algú li podia haver deixat.
Comentari de "La Trepitjadora"
Àngel Guimerà és un autor que sovint tracta temes com l´amor en ambients socials diversos i en aquest poema es pot apreciar que justament aquest és el tema. La vinya és un dels cultius per exel.lència a Catalunya i Àngel Guimerà la representa en aquest poema i a Maria Rosa.
La Rosa és recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, que trepitjant la verema li torna el record de l´any anterior.
En el primer paràgraf un jove ens parla del record que té d´una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, segurament per ajudar al seu pare, i ja ens dona la sansació de que el tema principal del poema és l´amor. Tot seguit, en el següent paràgraf, ens explica que ell faria qualsevol cosa o donaria el que fos per tal de poder trobar-se sota els peus de la noia. En el tercer paràgraf, ens ens fa una descripció de la noia: és atractiva, està una mica mal vestida i no porta massa roba per la calor, per tant ens dona a conéixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa i fa referència a la verge de Montserrat, lo qual és un signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a conèixer que segons el seu pare, aquest any creu que la collita serà bona. En el cinquè paràgraf el noi sap que aquest any tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui la que passar treballant al costat de la trepitjadora.
La Rosa és recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, que trepitjant la verema li torna el record de l´any anterior.
En el primer paràgraf un jove ens parla del record que té d´una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, segurament per ajudar al seu pare, i ja ens dona la sansació de que el tema principal del poema és l´amor. Tot seguit, en el següent paràgraf, ens explica que ell faria qualsevol cosa o donaria el que fos per tal de poder trobar-se sota els peus de la noia. En el tercer paràgraf, ens ens fa una descripció de la noia: és atractiva, està una mica mal vestida i no porta massa roba per la calor, per tant ens dona a conéixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa i fa referència a la verge de Montserrat, lo qual és un signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a conèixer que segons el seu pare, aquest any creu que la collita serà bona. En el cinquè paràgraf el noi sap que aquest any tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui la que passar treballant al costat de la trepitjadora.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Acte 1er de Maria Rosa
El primer acte transcorre al voltant de la carretera que s´està a punt de començar i s´ens presenten els personatges. En gepa té una conversa amb en Badori, que
està sense feina i li parla sobre la procedència del sobrenom de Gepa, que explica que així anomenaven el seu fill. De seguida apareixan en escena el Quirze i la Tomasa
que es barallen de bon començament i comencen a parlar de la protagonista, la Maria rosa i del seu marit, l´Andreu, que és a Ceuta per
un crim. Poc a poc també parlen d´en Marçal, l´antic amic de l´Andreu que ha escrit una carta a Ceuta per saber com es troba. En aquest moment en Gepa
ja deixa entreveure que a l´Andreu no li aniria malament la mort de l´Andreu per casarse amb la Maria Rosa i ens adonem que en Gepa és un personatge força inteligent
que no es fia d´en Marçal. Poc a poc sorgeix la conversa sobre l´assassinat del capatàs i en Marçal ens sembla que sigui tal com diu en Gepa, perquè en ves de defensar l´Andreu
és l´únic que l´acusa i que creu que la Maria Rosa el defensa quan ell sap que qui ha mort el capatàs ha sigut ell. Més tard la Maria Rosa explica com va conéixer a l´Andreu i com el va curar després que ell hagués trepitjat un clau a la verema i ens explica com s´en va enamorar en aquell acte. Pre finalitzar a l´acte XIV en Marçal dona la notícia de la mort de l´Andreu i la Maria Rosa esntra en depressió. Així acava el primer acte que transcorre al llarg d´uns quinze mesos.
D´aquesta manera al final del primer acte ja podem predir moltes coses, fins i tot el desenllaç. L´obra no està situada en cap lloc concret i la trama s´ens presenta clara i força resolta desde el principi.
està sense feina i li parla sobre la procedència del sobrenom de Gepa, que explica que així anomenaven el seu fill. De seguida apareixan en escena el Quirze i la Tomasa
que es barallen de bon començament i comencen a parlar de la protagonista, la Maria rosa i del seu marit, l´Andreu, que és a Ceuta per
un crim. Poc a poc també parlen d´en Marçal, l´antic amic de l´Andreu que ha escrit una carta a Ceuta per saber com es troba. En aquest moment en Gepa
ja deixa entreveure que a l´Andreu no li aniria malament la mort de l´Andreu per casarse amb la Maria Rosa i ens adonem que en Gepa és un personatge força inteligent
que no es fia d´en Marçal. Poc a poc sorgeix la conversa sobre l´assassinat del capatàs i en Marçal ens sembla que sigui tal com diu en Gepa, perquè en ves de defensar l´Andreu
és l´únic que l´acusa i que creu que la Maria Rosa el defensa quan ell sap que qui ha mort el capatàs ha sigut ell. Més tard la Maria Rosa explica com va conéixer a l´Andreu i com el va curar després que ell hagués trepitjat un clau a la verema i ens explica com s´en va enamorar en aquell acte. Pre finalitzar a l´acte XIV en Marçal dona la notícia de la mort de l´Andreu i la Maria Rosa esntra en depressió. Així acava el primer acte que transcorre al llarg d´uns quinze mesos.
D´aquesta manera al final del primer acte ja podem predir moltes coses, fins i tot el desenllaç. L´obra no està situada en cap lloc concret i la trama s´ens presenta clara i força resolta desde el principi.
dijous, 23 de setembre del 2010
Activitat sobre el teatre d´Àngel Guimerà
1-Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l´acte I? Segons en Sebastià, en Manelic és un rucàs, un tros de pa i un beneit, en el sentit de la seva innocència i bondat.
2-Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l´escena VIII de l´acte I. Qina és l´actitud i els desitjos que mostra l´un envers l´altre en aquesta escena? Doncs ens explica que la marta era una criatura quan va conèixer en Sebastià i l´estima i en Sebastià també peró ell s´ha de casar amb una altra per conveniència, ja que d´això en depenen les seves propietats i terres hipotecades. Per això la seva és una relació d´amants.
3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l´acte II i III. Per a en Manelic la "terra baixa" o la plana és on per l´acció de la gent i els pobles la terra està corrompuda i corromp tot aquell qui hi viu i la "terra alta" o la muntanya representa per a ell la puresa de la natura i la terra quasi verge en la que l´home encara no hi ha tingut un paper de degradació.
4-En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop.Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l´acctitud de Manelic en els actes II i III respecte al primer? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi? Manelic és el personatge que mostra un fort canvi des del començament de l´obra fins al final, en que perd part de la seva inocència i s´adona de la misèria humana. Amb el crit de "he mort el llop", fa referència a la fi de l´element corruptor, que és en Sebastià, l´animal que fa malbé el ramat i mata les gallines. El canvi dén Manelic es visible des del principi on el personatge és molt optimista i s´en va adonant del caràcter interessat de la gent.
2-Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l´escena VIII de l´acte I. Qina és l´actitud i els desitjos que mostra l´un envers l´altre en aquesta escena? Doncs ens explica que la marta era una criatura quan va conèixer en Sebastià i l´estima i en Sebastià també peró ell s´ha de casar amb una altra per conveniència, ja que d´això en depenen les seves propietats i terres hipotecades. Per això la seva és una relació d´amants.
3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l´acte II i III. Per a en Manelic la "terra baixa" o la plana és on per l´acció de la gent i els pobles la terra està corrompuda i corromp tot aquell qui hi viu i la "terra alta" o la muntanya representa per a ell la puresa de la natura i la terra quasi verge en la que l´home encara no hi ha tingut un paper de degradació.
4-En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop.Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l´acctitud de Manelic en els actes II i III respecte al primer? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi? Manelic és el personatge que mostra un fort canvi des del començament de l´obra fins al final, en que perd part de la seva inocència i s´adona de la misèria humana. Amb el crit de "he mort el llop", fa referència a la fi de l´element corruptor, que és en Sebastià, l´animal que fa malbé el ramat i mata les gallines. El canvi dén Manelic es visible des del principi on el personatge és molt optimista i s´en va adonant del caràcter interessat de la gent.
dimarts, 21 de setembre del 2010
Una mica d´Emili Teixidor
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona 1934). Es ecriptor i pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigeix una escola privada d'ensenyament. Ha col.laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), etc, a més d'El nom de cada cosa (1968), en col.laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Ha escrit, també, narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), Frederic, Frederic, Frederic (1982), etc, així com la novel.la Retrat d'un assassí d'ocells (1988). Ha fet traduccions i guions per a la televisió i el cinema. Amb l'obra En Ranquet i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. La seva dedicació literària als joves ha continuat a El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusíades (1989). Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i ha dirigit i presentat el programa sobre llibres a TV, "Mil Paraules". Posteriorment ha publicat Cor de roure (1994). El 1997 guanyà el Premio Nacional de literatura infantil per L'amiga més amiga de la formiga Piga. Fou guardonat amb el premi Sant Jordi de novel.la per l'obra El Llibre de les Mosques. Les seves noveles més destacades: "El llibre de les mosques" i "Pa negre".
divendres, 17 de setembre del 2010
Emili Teixidor i els llibres
En aquest text Emili Teixidor ens expressa la seva opinió sobre la lectura i els llibres i en destaca la seva importancia en el pas del temps, per exemple, afirmant que “els llibres són la memoria del món” i que sense ells molts fets passats s´haurien esborrat de la memoria del món, així com molts noms d´avantpassats que ens van deixar una herència difícil de recordar de no ser pels llibres haurien estat oblidats. Però l´autor vol remarcar que els llibres són molt mes que una simple eina per guardar informació amb una certa seguretat envers el pas del temps, ja que “els llibres ens diuen més coses que la història de veritat”, ja que ens porten a mons imaginaris, inventats i fantàstics que només existiesen gràcies a les paraules.
Emili arriba a una conclusió, ja que ell creu que la gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir personatges vius al cervell, i per tant, està més capficat en la seva vida i viu més estressat. A més les persones que llegeixen i coincideixo amb l´autor viuen més vides i tenen més experiències i emocions. Amb això coindeixo amb Teixidor ja que jo baso una gran part de la meva vida en personatges que no existeixen i que només formen part dels llibres.
Per acabar, Emili ens explica la importància de saber una àmplia varietat de parules perquè amb les paraules podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. I és veritat ja que quan pensem ni que sigui sense parlar, pensem en paraules. Llegir ens fa surtir de nosaltres mateixos i ens allibera i, per tant, ens dona un motiu mes per viure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)