En aquest text Emili Teixidor ens expressa la seva opinió sobre la lectura i els llibres i en destaca la seva importancia en el pas del temps, per exemple, afirmant que “els llibres són la memoria del món” i que sense ells molts fets passats s´haurien esborrat de la memoria del món, així com molts noms d´avantpassats que ens van deixar una herència difícil de recordar de no ser pels llibres haurien estat oblidats. Però l´autor vol remarcar que els llibres són molt mes que una simple eina per guardar informació amb una certa seguretat envers el pas del temps, ja que “els llibres ens diuen més coses que la història de veritat”, ja que ens porten a mons imaginaris, inventats i fantàstics que només existiesen gràcies a les paraules.
Emili arriba a una conclusió, ja que ell creu que la gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir personatges vius al cervell, i per tant, està més capficat en la seva vida i viu més estressat. A més les persones que llegeixen i coincideixo amb l´autor viuen més vides i tenen més experiències i emocions. Amb això coindeixo amb Teixidor ja que jo baso una gran part de la meva vida en personatges que no existeixen i que només formen part dels llibres.
Per acabar, Emili ens explica la importància de saber una àmplia varietat de parules perquè amb les paraules podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. I és veritat ja que quan pensem ni que sigui sense parlar, pensem en paraules. Llegir ens fa surtir de nosaltres mateixos i ens allibera i, per tant, ens dona un motiu mes per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada