Activitat sobre el teatre d´Àngel Guimerà

1-Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l´acte I? Segons en Sebastià, en Manelic és un rucàs, un tros de pa i un beneit, en el sentit de la seva innocència i bondat.

2-Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l´escena VIII de l´acte I. Qina és l´actitud i els desitjos que mostra l´un envers l´altre en aquesta escena? Doncs ens explica que la marta era una criatura quan va conèixer en Sebastià i l´estima i en Sebastià també peró ell s´ha de casar amb una altra per conveniència, ja que d´això en depenen les seves propietats i terres hipotecades. Per això la seva és una relació d´amants.

3-Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l´acte II i III. Per a en Manelic la "terra baixa" o la plana és on per l´acció de la gent i els pobles la terra està corrompuda i corromp tot aquell qui hi viu i la "terra alta" o la muntanya representa per a ell la puresa de la natura i la terra quasi verge en la que l´home encara no hi ha tingut un paper de degradació.

4-En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop.Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l´acctitud de Manelic en els actes II i III respecte al primer? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi? Manelic és el personatge que mostra un fort canvi des del començament de l´obra fins al final, en que perd part de la seva inocència i s´adona de la misèria humana. Amb el crit de "he mort el llop", fa referència a la fi de l´element corruptor, que és en Sebastià, l´animal que fa malbé el ramat i mata les gallines. El canvi dén Manelic es visible des del principi on el personatge és molt optimista i s´en va adonant del caràcter interessat de la gent.

Una mica d´Emili Teixidor

Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona 1934). Es ecriptor i pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigeix una escola privada d'ensenyament. Ha col.laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), etc, a més d'El nom de cada cosa (1968), en col.laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Ha escrit, també, narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), Frederic, Frederic, Frederic (1982), etc, així com la novel.la Retrat d'un assassí d'ocells (1988). Ha fet traduccions i guions per a la televisió i el cinema. Amb l'obra En Ranquet i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. La seva dedicació literària als joves ha continuat a El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusíades (1989). Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i ha dirigit i presentat el programa sobre llibres a TV, "Mil Paraules". Posteriorment ha publicat Cor de roure (1994). El 1997 guanyà el Premio Nacional de literatura infantil per L'amiga més amiga de la formiga Piga. Fou guardonat amb el premi Sant Jordi de novel.la per l'obra El Llibre de les Mosques. Les seves noveles més destacades: "El llibre de les mosques" i "Pa negre".

Emili Teixidor i els llibres

En aquest text Emili Teixidor ens expressa la seva opinió sobre la lectura i els llibres i en destaca la seva importancia en el pas del temps, per exemple, afirmant que “els llibres són la memoria del món” i que sense ells molts fets passats s´haurien esborrat de la memoria del món, així com molts noms d´avantpassats que ens van deixar una herència difícil de recordar de no ser pels llibres haurien estat oblidats. Però l´autor vol remarcar que els llibres són molt mes que una simple eina per guardar informació amb una certa seguretat envers el pas del temps, ja que “els llibres ens diuen més coses que la història de veritat”, ja que ens porten a mons imaginaris, inventats i fantàstics que només existiesen gràcies a les paraules.

Emili arriba a una conclusió, ja que ell creu que la gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir personatges vius al cervell, i per tant, està més capficat en la seva vida i viu més estressat. A més les persones que llegeixen i coincideixo amb l´autor viuen més vides i tenen més experiències i emocions. Amb això coindeixo amb Teixidor ja que jo baso una gran part de la meva vida en personatges que no existeixen i que només formen part dels llibres.

Per acabar, Emili ens explica la importància de saber una àmplia varietat de parules perquè amb les paraules podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. I és veritat ja que quan pensem ni que sigui sense parlar, pensem en paraules. Llegir ens fa surtir de nosaltres mateixos i ens allibera i, per tant, ens dona un motiu mes per viure.